Qiu feng ci 秋風詞
Interpretació amateur a càrrec de Joan M. Vigo
Enregistrament realitzat per David Sánchez
Girona, 2007
Comentari
El següent extracte forma part de l’anàlisi de la composició que fa Lieberman al seu Manual de Cítara Xinesa (pàgines 72 a 76 de la versió impresa de la traducció al castellà).
L’atribució que realitza el Meian qinpu de la composició Qiu feng ci al gran poeta de la dinastia Tang, Li Bai1, només és parcialment justificable. Li Bai certament va escriure les sis primeres línies del text; són de fet un dels seus poemes curts més coneguts, titulat “Tres, cinc, set paraules” (San wu qi yan)2. Les altres sis línies, però, formen part d’un altre poema, d’un estil diferent, i segurament d’un poeta menor. El poema de Li Bai és una captivadora evocació de desitjos tardorencs i és tècnicament elegant3:
Fresca brisa de tardor,
clara lluna de tardor.
Les fulles mortes ja s’acumulen, ja es dispersen.
Els corbs freds ara s’hi posen, ara s’espanten.
El desig d’estimar, el desig de veure’s, qui sap quin dia es faran realitat?
en aquest mateix instant, en aquesta mateixa nit, com és de difícil resistir la nostàlgia.
Una traducció de la segona part del text de Qiu feng ci4 podria ser:
Creua el llindar del meu amor
i coneixeràs el meu patiment.
Els llargs romanços es recorden molt de temps,
els romanços breus duren tota l’eternitat.
Si hagués imaginat el dolor als nostres cors
potser mai ens hauríem trobat.
…
- 李白 (699-762 d.C.)
- 三五七言
- N. del T. Veure A punto de partir. Cien poemas de Li Bai. Anne-Helene Suárez Girard. Editorial PreTextos, 1a ed., 2005.
Consultar disponibilitat a Amazon & Iberlibro - N. del T. Traducció basada en la traducció a l’anglès de l’original xinès realitzada per Lieberman.