Oques salvatges aterren a la platja

Taiguyiyin backwhite 100 Pingsha luoyan 平沙落雁
Interpretació a càrrec de Tao Zhusheng 陶筑生
Enregistrament realitzat per Robert Garfias
Seattle, 1977

Comentari

El següent extracte forma part de l’anàlisi de la composició que fa Lieberman al seu Manual de Cítara Xinesa (pàgines 114 a 120 de la versió impresa de la traducció al castellà).

Pingsha luoyan1 és una de les composicions més conegudes i més interpretades al repertori actual de qin. Està considerada com una composició representativa de les escoles de qin Fanchuan2, Zhucheng, Guangling3, Jiuyi4, Xinzhe5, i Pucheng6 (Zha 1958:6). La composició ha estat atribuïda al Príncep Ning7 (nom personal Zhu Quan8), dissetè fill del primer Emperador Ming, Taizu9. El nom literari del Príncep Ning era Quxian10 [Immortal demacrat]; va ser un erudit del qin i altres temàtiques cultes, i va escriure nombrosos llibres incloent-hi la molt important col·lecció de tablatures per a qin Shenqi mipu11, o Manual dels Meravellosos Misteris Espirituals.

  1. 平沙落雁
  2. 泛川
  3. 廣陵
  4. 九嶷
  5. 新浙
  6. 浦城
  7. 朱权
  8. 太祖
  9. 臞仙
  10. 神奇秘譜 (1425)

Vídeo