Guan shan yue 關山月
Interpretació a càrrec de Tao Zhusheng 陶筑生
Enregistrament realitzat per Robert Garfias
Seattle, 1977
Comentari
El següent extracte forma part de l’anàlisi de la composició que fa Lieberman al seu Manual de Cítara Xinesa (pàgines 89 a 91 de la versió impresa de la traducció al castellà).
Aquesta composició no s’inclou en cap altre manual de qin anterior al Meian qinpu, i la tablatura de Meian no indica cap autor. La majoria dels estudiosos accepten, doncs, que Wang Yanqing o bé la va compondre o bé la va arranjar per al qin a partir d’una melodia popular del nord. En qualsevol cas, el títol no és nou i reuneix un munt de referències clàssiques. Guan shan yue1 és el nom d’una cançó de la dinastia Han i es va utilitzar per a diverses cançons i poemes cantats del gènere yue fu2 de poetes posteriors. El poema més famós amb aquest títol el va escriure Li Bai3.
Entre un mar de núvols i boirines,
la lluna emergeix de la Muntanya Celeste.
El vent recorre milers de llegües
i fustiga el pas de Jade.
Guerrers xinesos marxen pel camí blanc.
Tropes tàrtares ronden el llac blau.
D’aquests camps de batalla
mai ningú ha tornat.
Els acabats d’arribar, amb rostre trist,
contemplen la frontera,
pensant en la llar,
en aquelles que sospiren i ploren
aquesta nit, en la solitud de les seves alcoves.
…
- 關山月
- 樂府
- El poema fa referència als llocs associats a les batalles interminables dels xinesos (Han) contra els bàrbars occidentals (Hu 胡). Els noms dels llocs utilitzats evoquen punts distants de la província de Gansu 甘肃: la muntanya celeste és Tian shan 天山, una famosa muntanya; el pas de Jade és Yumen 玉门, un pas de muntanya; el camí blanc es refereix a Baidang 白荡, una muntanya amb un camí tortuós; el llac blau és Qinghai 青海, també conegut com Koko Nor, en una província amb el mateix nom al sud de Gansu, vorejant el Tibet.
N. del T. Font de la traducció del poema: Poemes de Tang - Edat d’or de la poesia Xinesa. Chen Guojian. Editorial Poesia/Cátedra, 1992, 2a edició.