Ressenyes destacades
⭐⭐⭐⭐⭐ Felicitats per la publicació!
Blas Sierra de la Calle, Museu Oriental
⭐⭐⭐⭐⭐ Traducció i edició molt acurada de l’obra clàssica de R.H. van Gulik. Una nova contribució a l’art de la cítara xinesa.
Albert Ribas, Editorial Sunya
⭐⭐⭐⭐⭐ Esplèndid acostament a aquest instrument singular i de gran bellesa, amb transcripcions que faciliten encara més la seva comprensió i estudi.
Cesc Fortuny, escriptor i músic
Mencions
Nota de premsa original
Per cortesia de l’Orquestra Xinesa de Taipei.
El qin, la cítara xinesa de set cordes, és un instrument de gran antiguitat i subtilesa. Ha estat durant molt de temps l’instrument solista per excel·lència i el company inseparable dels erudits xinesos. Però no és només un instrument musical…
“De les més preuades antiguitats cap iguala la cítara qin. Altars de bronze de la dinastia Xia, gerres rituals del període Shang, antigues cal·ligrafies i pintures famoses, tots ells són objectes de valor. Però els altars i les gerres rituals només poden ser exposats, no poden ser usats. No es poden comparar amb la cítara qin, que canta si les seves cordes són acariciades, donant la impressió d’estar davant dels avantpassats en persona, a la mateixa habitació, parlant amb ells.”
Amb aquesta cita de Yang Zongji va iniciar Robert Hans van Gulik el seu assaig “On three antique lutes”, publicat originalment el 1938 al volum XVII de la segona sèrie de The Transactions of Asiatic Society of Japan. “Llaüt xinès” (Chinese lute) és el terme – més aviat poètic – que va emprar van Gulik per a la cítara xinesa de set cordes, coneguda com qin o guqin (on gu significa antic). Tot i saber que el qin no és en realitat un llaüt, va adoptar aquest terme organològicament incorrecte pensant que els lectors occidentals associarien amb més facilitat un llaüt amb la poesia i la vida intel·lectual.
Tal com escriu van Gulik en el seu assaig…
“Apreciar la bellesa de forma erudita s’expressa en xinès amb el terme wan. Aquest verb pressuposa que el subjecte és un home docte en gustos. ‘Apreciar la lluna’ (wan yue) és una traducció menys que satisfactòria. Qualsevol ésser humà amb un sentit innat per la bellesa pot trobar plaer en contemplar la lluna plena de tardor. Però només el culte erudit té l’habilitat, en veure la mateixa lluna, de recordar unes estrofes d’un cèlebre poeta, de visualitzar mentalment una pintura d’algun artista famós, i així completar les seves pròpies sensacions amb aquelles d’esperits afins, experimentant la dita perfecta fruit de la completa realització intel·lectual de les emocions del cor. Res menys que això, i probablement més, està present en el terme wan.”
A més de la traducció, la publicació inclou com annex dues fotografies d’altres dues antigues cítares (períodes Song i Ming) que es mencionen a l’assaig original: “Vent a la pineda” i “Vall amb font fluint.” Serveixi la present publicació per acostar al lector un món tan distant com fascinant a través de l’anàlisi minuciosa d’antigues cítares, que són, per si mateixes, autèntiques obres d’art.
Joan M. Vigo
12 de maig de 2011, a Barcelona
On trobar-lo
- Edició impresa a Lulu.com
- Extracte digital a Google Books
- Edició digital pròximament disponible a Amazon
Cítares en museus
Per completar l’obra original, es mostren a continuació enllaços a diferents instruments qin antics (dinasties Tang i Ming), propietat del Smithsonian Institute i el Shoso-in homotsu 正倉院寳物
Propietat de The Imperial Household Agency – Shosho-in homotsu
Aquest qin s’analitza a la publicació